Léonard Janer
IN MEMORIAM
Léonard Janer Garcia va dedicar la seva vida professional a la docència universitària. Des del 1995, quan es va incorporar a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, va acompanyar en la seva formació milers d’enginyers. Avançat en tots els temes d’internet i xarxes, va introduir les certificacions professionals de diferents fabricants com a valor afegit en la formació dels futurs enginyers, i va col·laborar amb entitats com MataróSenseFil, la secció local de la Fundació guifi.net.
Avui en dia son milers els enginyers arreu del país que l’han tingut de professor en els estudis d’enginyeria de Telecomunicacions, d’Informàtica o d’Industrials. Es va caracteritzar per ser un excel·lent docent i una persona molt propera als estudiants, amb molts dels quals mantenia una relació molt fluïda. Els estudiants el recorden com una persona sempre disponible, amb una molt bona formació tècnica i amb una extraordinària humanitat.
Va participar en el projecte TecnoCampus des dels inicis, quan va ser concebut, els anys 90, com una eina al servei de la transformació econòmica de la ciutat. Va participar en el primer equip gestor del parc, encarregat de la inauguració l’any 2010, primer com a secretari general i posteriorment com a responsable de recerca.
Nascut el 17 de juliol de 1966 a Laussanne, va passar bona part de la seva infantesa a Suïssa, i conservava amb orgull els seus orígens francòfons. Estava casat amb Nuria Deltoro Giner i tenia dos fills, Jan i Michelle. Aficionat i col·laborador de diversos equips de bàsquet, va viure els darrers anys de la seva vida a Dosrius
Va morir a Mataró el passat 2 d’abril de 2023. Va deixar un record profund i una gran empremta en tots els col·lectius del TecnoCampus.
El dimarts 3 d”octubre de de 2023 es va celebrar un acte en record de Léonard Janer.
Tota la comunitat del TecnoCampus, formada per professors, estudiants, alumni, personal d’administració i serveis així com empreses i institucions vinculades, conjuntament amb els seus familiars celebren l’acte de record al professor Léonard Janer.
Durant l’acte, vam tenir la presència de Mireia Federico (@Som_mirs) que interpretava diverses cançons una de les quals és “Diga-li que” utilitzada en aquest vídeo.
MISSATGES DE LA COMUNITAT
Léonard…
M’ha costat escriure’t, molt…
Pel matí veig al Pere i a tu també al seu costat, el teu espai sempre…
De vegades boren les paraules!
Aquest noi desgarvat amb accés mig francès per les seves “Rs”, aquell pare que parlava dels seus monstres, aquell home enamorat de la seva dona, aquell company que trobarem a faltar tant, tants i tants…
Allà on siguis, segur que et trobaràs amb el Joan, la Pilar, el J. Safont, el Santi,… segur que esteu d’allò més bé! la bona gent s’uneix!
Fins sempre Leo!
Sina
Companya
No tinc paraules. Avui he esbrinat la trista notícia que el Léonard, el meu professor durant la meva carrera de telecos, ens va deixar al passat abril. La veritat és que em resulta difícil expressar la profunditat de la meva tristesa i el buit que aquesta pèrdua em deixa.
Ell no va ser només un professor per a mi, sinó una font inesgotable d’inspiració. Recordo les seves classes plenes d’energia, el seu carisma, i sobretot, el seu coneixement tècnic que ens feia quedar bocabadats. Sempre tenia una paraula d’encoratjament, un consell tècnic o una història inspiradora per compartir. Era d’aquells docents que et fan creure en tu mateix, que et motiven a superar-te dia rere dia.
La seva passió pel que feia era evident en cada classe, en cada projecte i en cada conversa. No era simplement un professor, era un mentor i un amic. Encara recordo les llargues converses després de les classes on em motivava a seguir endavant, a perseguir els meus somnis i a no rendir-me mai.
És un cop dur saber que una persona tan plena de vida i energia ens ha deixat d’una forma tan repentina. Sembla impossible imaginar un món sense la seva rialla, els seus consells i la seva saviesa. Però el seu llegat viurà per sempre en cadascun de nosaltres que vam tenir la sort de ser seus alumnes.
Descansa en pau, Léonard. Sempre et recordarem amb amor i gratitud. La teva passió i energia ens seguiran inspirant per sempre.
Era el meu professor.
Joaquim Alvarez
Siempre recordaré tu sentido del humor para afrontar los problemas “Si no ho entens, tens dos problemes… primer entendre-ho i després resoldre-ho”.
Hasta cuando hacías bromas nos mostrabas como diseccionar los problemas para hacerlos más pequeños y así poder “atacarlos” de una forma estructurada y ordenada.
Excelente profesor: inspirador, pasional, dedicado, bondadoso y a la vez duro y estricto, justo, atento… Un auténtico ejemplo en lo profesional y en lo personal.
Tú me inculcaste el amor y el interés por las redes.
Y sin duda, cambiaste el rumbo de mi vida como el de tant@s ingerier@s del Maresme.
Hasta siempre!
Guillermo Navarro
Alumno
Vaig tenir la sort de tenir al Léonard com a professor i ha sigut un dels millors que he tingut mai. Transmetia un gran entusiasme per la matèria, per fer-la entendre correctament i assegurar-se que tothom aprenia. A part d’això, era també una gran persona amb la que inclús després de més de 20 anys de deixar l’escola, encara ens intercanviàvem missatges de manera més o menys habitual, interessat per la nostra evolució. Descansa en pau, Léonard
Xavi Terradellas
Estudiant
En Leonard va ser un gran professor i un bon guia durant els anys que vaig passar a la EUPMT cursant els estudis de Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions. Les seves classes sempre eren interessants, amenes i orientades als problemes reals que ens trobaríem quan deixéssim la universitat. Moltes gràcies per tot el que ens vas ensenyar i sobretot per ser una persona tan propera.
Arcadi Missé
Ex-alumne
El professor Janer era un home amb una passió contagiosa per l’aprenentatge i la docència. La seva dedicació a l’ensenyament era evident en cada classe que impartia. Tenia la capacitat d’explicar els conceptes més complexos de manera senzilla i comprensible, fent que els estudiants se sentissin inspirats i motivats a aprendre. La seva dedicació no sabia d’horaris ni festius, estant sempre a disposició de qui el requerís.
Sempre en la nostra memòria.
Josep Lluís Checa
Company de feina
M’ha sabut molt greu assabentar-me tard de la mort del Léonard.
Gran de cor i de cos, sempre disposat a ajudar. Trobaré a faltar les converses sobre el bàsquet dels nostres fills i el teu sentit de l’humor tan campetxano.
Bon viatge mon ami!
Marc Armengol
Company i amic
Gran professor, gran facilitador, gran persona. Et notarem a faltar 🙁 Descansa en pau.
Gerard Cervelló
Estudiant i després col·laborador a través d’empresa
Leonard sempre et recordaré com un company exemplar i amigable. El teu esperit de treballador incansable m’inspirava cada dia, i les nostres carreres matutines per arribar el primer al Tecnocampus es convertien en moments especials de rialles i camaraderia. La teva pèrdua tant sobtada m’ha deixat un buit difícil d’omplir, però el teu record viurà per sempre en el meu cor.
Descansa en pau, estimat Leonard.
Lina
Companya
El Léonard era un bon amic. Jo l’admirava. Molt. Per la seva intel·ligència, pel seu sentit de l’humor, per la seva serenitat, perquè sempre hi era quan el necessitaves. Ens pensem que tindrem els amics per sempre, i ara no em sé fer a la idea que no tornarem a riure junts.
Sílvia
Amiga, companya d’estudis i de feina
Ja fa una pila d’anys que et vaig tenir com a mestre, un d’aquells professors que d’alguna manera et marquen un camí a la vida, no tant sols pels coneixements sinó també i més important, per la teva qualitat humana. Et trobarem molt a faltar en aquests sopars que de tant en tant fem, les teves rialles i les teves anècdotes, però seguirem brindant per tot el que ens vas donar i que recordarem sempre. Bon Viatge
Josep Picón
Ex-alumne i amic
Diuen que els bons mestres són aquells que et fan patir quan estudies, et reconforten quan caus perquè t’aixequis i, el més important, els tens presents durant anys i panys encara que ja faci temps que no els veus. I tu, Léonard, ets un dels meus grans mestres.
El record del teu doll de veu fent-nos entendre com fer servir Matlab, la canya que ens foties quan veies que podíem donar més però no ho fèiem, l’oïda sempre atenta per ajudar-nos amb els nostres dubtes, tants records!
Escric aquestes línies des del meu lloc de treball “en Suisse”, a pocs quilòmetres del teu lloc de naixement. Sense el teu mentoratge, Léonard, no hagués mai arribat fins aquí.
Com em vas dir l´últim cop que ens vam veure en persona: “merci d’être venu”. Bon viatge, mestre!!!!!
Jordi Palacios
Alumne
“Camins que ara s’esvaeixen
camins que s’han de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi son…”
Havíem escoltat la lletra d’aquesta cançó molts cops mentre anàvem amb cotxe. Ens recordava que la vida s’ha d’aprofitar fent allò que et fa sentir feliç. I tu ho sabies fer, això.
Quan els nostres camins es van creuar el 1987, vam saber que faríem un llarg recorregut junts, ple de somnis i promeses, que ja no podrem realitzar. Moltes experiències i desitjos compartits.
Sovint em deies que em compensaries per totes les hores que m’havies robat amb els teus projectes; que aniríem a París a visitar la Michelle quan treballés d’il·lustradora…
Estic d’acord amb tu! Els nostres fills han estat el millor regal.
Sempre et vaig donar suport en aquelles coses que eren importants per tu, incondicionalment, sense demanar-te res a canvi. Vas marxar tan sobtadament… que van quedar converses pendents i plans inacabats.
El meu cor plora en silenci.
Mai he estimat a ningú com a tu.
Segueix el teu camí i troba la pau.
“Cauen llàgrimes del cel…
Cau el sol se’n va emportant
Dolces vides, dolços plans
Una enyorança, una mirada”
Nuri
T’he conegut de forma molt breu, però crec que eres tot un exemple de passió i dedicació cap a l’ensenyança. En les poques converses que vam mantenir, vaig constatar com de clar tenies que el més important era que l’estudiant aprengués, que aquest era el més gran baluard a protegir. Gràcies per ajudar-me a seguir creient que el que fem val molt la pena.
Tània Gri Puig
Companya de feina.
A mi querido primo Léonard, los dos nacimos en Suiza. Él se marchó a España con sus padres cuando tenía 10 años, y yo me quedé aquí en Suiza con mis padres cuando tenía 7 años. Pero desde que tenemos uso de razón, incluso después de tantos años separados, hemos permanecido unidos, con nuestros corazones, nuestra familia. Léonard siempre ha sido un primo importante, un hermano que me hubiera gustado tanto. Su carrera fue increíble, ¡su trabajo era su pasión! Ser humano al servicio de los demás, fundó una magnífica familia a la que saludo de paso, al igual que a su hermano y a su hermana, con los que siempre hemos mantenido un contacto muy estrecho. Léonard siempre estarás en nuestros corazones, te echo mucho de menos.
Antonio Luis Janer
Primo
